Mètode de Groholm

Booktrailer:

Última escena Mètode de Groholm:

Video optatiu:

Carta al director, Desigual.

Voldria agrair-li com parla de l'homosexualitat d'una manera natural. Com fa aquesta indirecta de sortir de l'armari amb la roba que està guardada dins l'armari. L'anunci patrocina la marca de roba Desigual, però d'una manera bassa l'anunci en l'historia d'aquesta noia. Trobo que és una molt bona idea perquè fa que l'homosexualitat sigui un tema tan normal i comú com qualsevol altre. També ens fa recapacitar perquè quan comená l'anunci pensem que la noia parla d'un noi i això ens demostra que l'homofòbia es present avui dia en tots nosaltres, i això no hauria de ser aixì en una societat que titllem de moderna. Seria interesant que la marca apostés per continuar fent anuncis d'aquest tipus perquè familiaritzen la gent amb aquets temes i, així en un futur aconseguim la igualtat. L'homosecualitat per moltes famílies és un tema tabú, no és el meu cas, és clar, jo no sóc homosexual, però em refereixo que a moltes perones normalment adolescents els costa expresar aquest sentiment i anunci demostra com no és cap cosa de l'altre món. I finalment el felicito per la originalitat del seu anunci.

L'educació

Avui a la sección "El Poble" explicarem com veu Virginia Soria Martínez l'educació actual i com veia la d'abans.

Aquestes són les paraules que ha volgut remarcar Virginia:

L'educació a millorat respecte als temaris, algunes persones creuen que no s'aplica la suficient disciplina, però jo crec, que el comportament a les aules falla per culpa dels alumnes. Actualment entre professorat i alumnas s'ha buscar una relació amb més complicitat en la que hi pugui haver la suficiente confiança per poder demanar ajuma o qualsevol altre dubte  i , per això, entre el professorat ha disminuït l'aplicació tan drástica de la disciplina.

Duran l'entrevista ens ha volgut explicar una de les històries que ella recorda de cuan anava a l'escola. Virginia va haver de marxar d'Andalusia i va venir a viure a Catalunya, concretament a Roses. Quan va haver d'anar a l'escola es va sentir una mica desplaçada, però ràpid va aprendre català i amb qüestió de mesos ja sabia escriure'l. Però la seva germana, Rosa, no va tenir aquesta facilitat ja que ella ja tenia 12 anys i li va ser més difícil aprender. Perquè amb aquesta edat anava a treballar . Alguns dies Rosa podia anar a classe, compartia l'aula amb Virginia perquè era una escola petita. Un dia a la Rosa, a la classse de llengua catalana, la van fer sortir a traduir unes frases i ela va contestar amb castellà a la professora, aquesta professora era molt estricta i estimava massa el català, i quan va veure que Rosa no intentava parlar-lo li va plantar una bufetada i la va castigar durant molts mesos. Això a Virginia la va marcar molt i des de llavors va odiar aquella professora i , fins i tot, va odiar el català. Però ara pot dir amb tota sinceritat que esta molt orgullosa de la seva terra i del seu segon idioma el català. Ens ha afirmat que se sent empordanesa i fins hi tot ens ha confessat que enun futur pot considerar bona idea l'independència de Catalunya.

"El que vull que quedi clar és que la educació ha canviat per millorar i es veu reflectit en els nois que s'impliquen i volen estudiar."

I aquestes són les declaracions que ens ha fet avui Virginia al diari empordà

Currículum

Estimada família Font Picany;

Els adjunto el meu currículum perquè he vist el seu anunci i m’agradaria fer classes a la seva filla. Un dels motius perquè em fa especial ilusióés per adquirir experiencia en aquest ámbit i començar a introduir-me en el món laboral.

Pel que he vist són d’Aiguafreda i això és un gran aventatge perquè jo també soc d’aquí, vaig estudiar a l’escola d’Aiguafreda.

Em considero una persona molt pacíen i actualment estic preparant la selectivitat, per això crec que les classes que puc oferir-li a la seva filla poden ser efectives, ja que fa només dos anys vaig acabar la ESO. 

Així doncs, espero que contacti amb mi. Deixo les meves dades i adjunto el meu curriculum.

PD: Si vostes ho prefereixen els puc oferir altres serveis.

Currículum

Dades personals

-Toni Pernau Jiménez.

Adreça: Aiguafreda, però al pasatge Tagamanent, número 9, 3er. 1a.

Telèfon: 934 44 22 55/ 606 74 53 74

Adreça electrònica: ToniPernau@gmail.com

Data de naixement: 30 de juliol de 1992

DNI: 55882971-F

Estudis

He cursat l’escola primaria a Sta.Caterina, la secundiaria i aquest any he finalitzat el batxillerat. Tinc nivell alt d’angles i he començat un curs d’alemany. Vaig pasar un estiu a l’Universitat d’Oxford.

Tinc estudis de windows, vaig fer Ofimàtica i vaig ser model de perruquería. També tinc un curs de Submarinisme i un altre de fotografía submarina.

Experiència laboral

El meu primer treball va ser de curta durada, vaig repartir pizzes duran un estiu. El següent va ser fa dos mesos, cuidava i netejava els gossos de qui ho demanés.

A vegades he treballat de voluntari a la creu roja, he repartit dinars, he ajudat a ambulancia, etc.

Competències personals

Idiomes:

Català i castellà parlats i escrits molt bé.

Anglès i francès parlats i escrits bé.

Alemany i Rúss nivell mitjà.

Informàtica

Processador de textos Windows XP i Windows Vista.

Programas de edicció, música, imatges, etc.

En Martí, HEM DE PENSAR EL QUE DIGUEM

En Martí i jo ens hem barallat, ha marxat... Tinc l'esperança que torni, la seva roba encara és a l'armari, les seves claus segueixen penjades al pany de la porta, crec que ha marxat amb cotxe.

Potser fa més d'un parell d'hores que se n'ha anat i ja el trobo a faltar, estic perdent l'esperança que torni...

Estimat iari no tinc res més a escriure aquesta nit tan freda.

Bon dia, estic força esverada perquè en Martí no ha tornat, he passat la nit desperta i he pogut pensar en moltes coses. He arribat a la conclusió que si t'ecric tu m'ajudaràs a què torni, així doncs començo:

Recordo a parvularis el primer noi que em va saludar va ser dll, des de llavors vam ser uns grans amics, era un noi molt prim i vergonyós tenia pocs amics duràn aquells temps, però això va durà poc. Quan vam començar l'ESO va canviar molt era un noi guapíssim i totes les noies l'hi anaven al darrera però ell les ignorava, sempre volia estar al meu costat. La seva mare em tenia una gran estima, si no recordo malament em va convidar a sopar gairabé tots els caps de setmana.

Un cop acabat el batxillerat en Martí i jo vam començar a sortir junts, recordo aquella nit tan especial, en que ell i jo ens vam conèixer definitivament.

Uns anys més tard vam començar la universitat i vam anar a viure junts, al pis que estic ara mateix, aquest pis en el que hem viscut tantes emocions, tants secrets, però un únic conflicte el d'ahir a la nit.

El vig cridar al menjador perquè li havia de dir la notícia menys inesperada tan per mi com per ell;

- Martí estic.., estic embarassada.- li ho vaig dir amb una gran decepció.

-Com? Això és impossible..! De quan estas?- em va dir essberat.

No vaig poder contestar estava espantada, encara érem joves, no podia parlar estava en blanc.

-Beti si us plau, parla'm!-em va dir amb un to dolç molt forçat.

-Martí no puc avortar estic de vint-i-dues setmanes- vaig dir-li.

El menjador va esta amb silenci uns minuts, però de sobte es va trencar.

-Beti vols dir que aquest nen es meu?- va dir convençut.

No em podia creure el que acabava de sentir, com podia dubtar de mi? Si ell em coneixia més que a ningú... A partir d'aquest moment va ser tot una baralla continua.

-Estàs boig, no em puc creure que dubtis!- vaig retreure-li.

-Beti tampoc m'estranyaria, saps que la confiança fa fàstic! Ens desgraciarem la vida, amor- va dir-me.

Em vaig posar furiosa, no podia creure el que acabava de sentir. Acte seguit vaig demanar-li que marches, estava molt ofesa... Aquell cop de porta final em va fer mal al cor, sabia que ell no era aixi i no entenia la seva reació.

Diari et deixo d'escriure que em truquen al telèfon.

-Beti!-Una veu trista i familiar em va parlar.

-En Martí i jo ens hem barallat-

-Beti sóc l'anna la mare d'en Martí- Va dir plorant.

-Anna ens hem barallat, perquè estic embarassada, no ploris per això si us plau!-vaig intentar convèncer.

-Beti, en Martí, en Martí ha petit un accident de trànsit, vine a casa si us plau no em sembla ver dir-t'ho per telèfon- la seva veu era seca.

-No pot ser! Anna, si us plau digue'm que no és veritat! Noooo!-

El meu cos es va quedar glaçat, no sabia on era, no podia parlar, no em vaig poder moure, em volia morir...

RESENYA, L'impossible

La historia d'aquesta pel·lícula està basada en fets reals que van succeir a una familia espanyola. Maria i Henry són els pares, i tenen tres fills. La família decideix anar a passar les vacances del nadal a Tailàndia, allà els pasa allò menys esperat. Duràn un dia de l'estança, quan estan a la piscina, a la família i a tots els altres, se'ls abalança un enorme tsunami. Duràn la resta de la pel·lícula la mare i el fill gran viuen unes experiencies. Una d'elles pasa després del tsunami, la mare permaneix agafada a una palmera desde la cual de sobte veu al seu fill sobre un matalas, ella decideix nedar contra corrent per poder agafar-se al matalàs, en aquest fragment de pel·lícula aconsegueixen que l'espectador estigui pendent en tot moment de que pasara. Per altra banda, esta el pare i els dos nens petits que busquen a la mare. Els personatges estan molt ben triats pel director Juan Bayóna. El guió està força bé però penso que podria haver estat més elaborat, diguen això em refereixo en alguns moments tensos de la pel·lícula que hi hagues quedat bé un silenci per mantenir la tensió, un dels personatges diu alguna cosa i trenca aquesta tensió entre la pel·lícula i l'espectador. Una de les escenes que impressiona més, és l'escena que la mare està agafada a una palmera pensant que els seus fills son morts i que mai més veurà el seu marit. óscar Faura es l'encarregat de la gravació i les fotografies i considero que ha fet un gran treball.

"Lo impossible" ha estat guardonada amb sis premis Goya, cinc premis Gaudí i molt més premis estrangers.

Crec que aquesta pel·lícula ens demostra el valor de la família i que l'unió és la força!

Videocurrículum