La historia d'aquesta pel·lícula està basada en fets reals que van succeir a una familia espanyola. Maria i Henry són els pares, i tenen tres fills. La família decideix anar a passar les vacances del nadal a Tailàndia, allà els pasa allò menys esperat. Duràn un dia de l'estança, quan estan a la piscina, a la família i a tots els altres, se'ls abalança un enorme tsunami. Duràn la resta de la pel·lícula la mare i el fill gran viuen unes experiencies. Una d'elles pasa després del tsunami, la mare permaneix agafada a una palmera desde la cual de sobte veu al seu fill sobre un matalas, ella decideix nedar contra corrent per poder agafar-se al matalàs, en aquest fragment de pel·lícula aconsegueixen que l'espectador estigui pendent en tot moment de que pasara. Per altra banda, esta el pare i els dos nens petits que busquen a la mare. Els personatges estan molt ben triats pel director Juan Bayóna. El guió està força bé però penso que podria haver estat més elaborat, diguen això em refereixo en alguns moments tensos de la pel·lícula que hi hagues quedat bé un silenci per mantenir la tensió, un dels personatges diu alguna cosa i trenca aquesta tensió entre la pel·lícula i l'espectador. Una de les escenes que impressiona més, és l'escena que la mare està agafada a una palmera pensant que els seus fills son morts i que mai més veurà el seu marit. óscar Faura es l'encarregat de la gravació i les fotografies i considero que ha fet un gran treball.
"Lo impossible" ha estat guardonada amb sis premis Goya, cinc premis Gaudí i molt més premis estrangers.
Crec que aquesta pel·lícula ens demostra el valor de la família i que l'unió és la força!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada