QUE EM VA EMPENYER A LLEGIR

Quan penso en el meu primer llibre, em ve al cap un llibre molt prim i petit. Recordo que aquell llibre t’ensenyava a cordar-te les sabates. La portada de “El mundo de los zapatos” hi havia uns cordill. La meva família sempre ha sigut molt

Però  a mesura que vaig anar creixent em vaig anar fixant en un altre tipus de llibre, uns llibres amb intriga, de detectius, com per exemple, “La penya dels tigres”. L’autor d’aquest llibre és Thomas Brezina, els seus llibres m’agradaven perquè eren d’intriga. Un altre tipus de llibre que m’agradava eren els de l’escriptora italiana Elisabetta Dami, els seus llibres eren d’acció on els personatges vivien aventures extraordinàries. Actualment llegeixo llibres molt més densos i més interessants com de l’autor Federico Moccia o Albert Espinosa, aquestes nous llibres que e llegit o llegiré se que m’aportaran molt amb la manera de ser i de comportar-me.

Jo penso que a poca gent li agraden el tipus de llibre en el que una noi/a peteixen algú problema com malalties, bullin, problemes familiars, econòmics... Penso que són molt interessants i sorprenents perquè veus la forma de reaccionar de els personatges que no sol ser gaire casual.

Personal ment crec que la gent està enganxada a la lectura perquè els evadeix de la seva pròpia vida i els fa sentir diferents posant-se a la pell d’altres persones. Això no vol dir que les seves vides no siguin interessants. Hi ha gent que llegeix duran el temps mort com als transports públics, aquests tipus de gent els denomino els llegidors de passa temps..

Encara considero hi ha un altre tipus de persones que em sorprenen moltíssim, són aquelles capaces de llegar a qualsevol lloc i amb companyia de qualsevol. La meva mare es una d’aquestes persones, pot estar llegint quan cuina, planxa, es pentina, ens escolta…, I el més fort del món és que comprèn el que està llegint. L’únic lloc on jo puc llegar envoltada de gent és a la platja i ,realment, és com més m’agrada llegir.

La meva autobiografia lectora no es gaire llarga ja que no sóc de les persones que llegeix moltíssim llibres, però estic segura que amb els anys augmentaré el meu nivell de lectura, o això espero.

LA CRISI, QUE LA PAGUIN ELS RICS?

La situació actual a Espanya és que l’economia ha baixat e picat i com sempre ho paguem tot el poble. Com més pobre és la persona més requisits a pagar els demanen. Una de les accions que haurien de portar a terme seria pagar els deutes amb la U.E, crear més llocs de treball, preocupar-se dels joves perquè son el futur del país.

Espanya durant anys estava en l’època del benestar, però ara després de gastar sense sentit com augmentar sous, viatjant a primera classe, preparant festes… l’economia ha empitjorat molt i això és el producte d’una mala gestió.

El que jo crec que acceleraria a Espanya seria que els rics paguessin més impostos ja que això milloraria molt més ràpid l’economia . També crec que durant l’època més estable econòmicament els rics van poder obtenir molts beneficis i crec que ara els haurien de compartir per poder reactivar a Espanya.

Però, per altra part, no seria just que la paguessin els rics, perquè si el país no te ajudes per accelerar el procés de millora econòmica  la gent no pot invertir i crear nous projectes i això fa que no es reactivi l’economia.

La situació actual a Espanya queda reflectida en aquesta frase “los pobres más pobres y los ricos más ricos”, que es reflecteix a que el país només ajudarà aquell que en tingui, i el que no en tingui no els ajudarà pas. 

Diari

Carta al director: La nova societat consumista. Necessitem tot el que comprem?

La pregunta que pot ser no os havíeu fet mai, es que si tot allò que ens comprem es necessari en el nostre dia a dia. Amb aquesta carta os vull fer reflexionar sobre la necessitat que te l’esser humà de satisfer-se amb les compres. Si us heu fixat mai, la gent utilitza d’excusa les festes nadalenques, els aniversaris, les festes... per comprar més. Jo personalment opinió que molts de nosaltres ens deixem convèncer per petits anuncis, el culpable de tot això es el marketing al qual se’l defineix com l’art o ciència de satisfer les necessitats dels clients i obtenir bens al mateix temps. En els temps que corren de crisis el comerciants han hagut d’abaixar els preus i això els ha suposat una gran pèrdua d’ingressos, les meves recomanacions per a tothom es no gastar en coses innecessàries i que es fixin bé amb el concepte qualitat preu que es molt important perquè fem una bona compra.

Adriana Felip Soria 3rA

Critica: Els jocs de la fam

Aquesta pel·lícula personalment la recomano a tots aquells fanàtics de pel·lícules juvenils. El millor de la pel·lícula són els seus instants dramàtics en el que la protagonista a de prendre decisions importants, com la més destacada en el moment que la protagonista Katinss es presenta voluntària en els jocs de la fam en lloc de la seva germana que havia sigut triada per defensar el districte 12. La historia tracta de com preparen i seleccionen al millor per defensar el districte i desprès es celebrem els jocs de la fam en el que cada districte a de lluitar per sobreviure durant tota la pel·lícula es mante una gran rivalitat entre tots excepte amb una noia que acaba morin. La pel·lícula es molt intensa durant les 2h que dura, i el seu final es molt just i personalment crec que es l’ideal.

Adriana Felip Soria 3rA